L'INTRÚS

Estàvem al nostre pis, estudiant, el meu amic Raúl i jo. Després d'hores i hores estudiant, va sonar el mòbil d'en Raúl. Va agafar-lo i tot seguit nerviós se'n va anar, sense dir res, ni una paraula. Jo em vaig sorprendre, però vaig seguir capficada en els estudis. Després de hores i hores estudiant, vaig decidir anar-me'n a descansar una estona al sofà. Inconscientment em vaig adormir. Vaig estar-hi dues hores dormint, i quan em vaig despertar ja era hora de sopar. Després com que no tenia res millor a fer vaig seguir amb els estudis. Eren es dotze en punt i estava cansada de veure tanta lletra així que vaig decidir anar-me'n a dormir. Quan vaig posar-me al llit va sonar el mòbil. Era en Raúl. Vaig agafar-lo i li vaig preguntar que per què havia marxat d'aquella forma i em va respondre que havien vingut els seus pares. Vam estar parlant una estona i desprès vam penjar. Em vaig adormir de seguida. Però cap a la una de la matinada vaig començar a fer voltes al llit i tenia una set tremenda. Però de cop amb la llum de la lluna reflectida al mirall vaig veure una silueta d'una persona. En aquell moment tenia por i nervis, no sabia què fer, si agafar el pal de golf que tenia al costat o quedar-me allà i que aquell home o dona m'observés. Vaig pensar i el que millor que se'm va ocórrer va ser encendre el llum i descobrir el lladre, si és que era un lladre. I així va ser, vaig encendre el llum i vaig adonar-me'n que era el penjador el qual hi havia la roba que havia preparat per el dia següent. La por i els nervis van marxar de cop. Vaig aixecar-me i vaig anar a veure aigua, però sobretot vaig canviar el penjador de lloc per no tornar a passar un altre cop el mateix.