CAÇADOR D'ERRORS

Matí                                           Vilà 

   

                                              




 Església

                                                          Superfície
 

 telèfon

 

 Últims

 Castelló d'Empúries

 Gràcies

EL CERVELL PERDUT

Fa molt de temps el protagonista volia anar al seu antic col·legi i veure els seus companys. Però mai tenia temps .

En Lluís vivia amb l’Amanda. Els pares d’ella eren una gent molt oberta.

Són una família molt estranya però alhora divertida. El pare treballava en el museu d’arqueologia i té la d`ria d’investigar ovnis.

La mare és una dona desconcertant: està boja. Dóna classes de piano al Conservador, porta dues corals, una d’infantils i una d’adults.

L’Amanda té quatre germans, tres nois i una noia. El gran, en Juli-dos és un mestre d’astrologia, cartomància (endevinació de futur) numerologia... El segon germà  és una noia, la Sara, treballa de professora de llengua i literatura anglesa a la Facultat de Filologia. Ja es fora de casa. Viu amb un noi molt simpàtic, en Roger. Tenen una nena petita que es diu Ada.

El tercer és l’Amanda i rere d’ella ve en Pau, que té setze anys i està obsessionat amb l’astronomia.

I el petit és en Biel de tretze anys, és un Heavy. Cada dia assaja a casa seva amb la seva colla. Formen un grup que es diu. “Els Boixos Nois del Clot.”

QUINA ÉS LA MILLOR EDAT DE LA VIDA?

Bé actualment no puc opinar ,molt sobre aquest tema. Opinaré sobre quina edat em sembla la millor, i la més correcte.

L’ infància es una gran etapa perquè es una edat que ets petit i només jugues. Es una gran edat crec que la millor ,perquè pràcticament no t’has de preocupar per res. 

L’adolescència es una de les etapes més difícils i complicades. Tens bastants problemes amb els teus pares, perquè t’estan molt al damunt. És una etapa dura, volem més llibertat, però no sempre surt bé. Aquesta etapa no m’agrada gens.

L’edat adulta no és la millor etapa, quan menys et penses és quan comencen a venir els problemes. Factures etc. no es una etapa gens fàcil, no se si vull arribar-hi encara. Has de dependre de tu mateix has de fer les coses tu i no se si estic molt preparada.

La vellesa és una etapa molt maca, si fos perquè ens hem de morir seria la millor etapa. En la vellesa un pot fer tot el que no ha fet durant l’edat adulta. En la vellesa passes el temps amb els teus néts i es que m’encanta. 

CARTA ALS REIS MAGS

Estimats Reis Mags,

Aquest any us voldria explicar com va ser la meva infància i, tot seguit, demanaré cinc desitjos.

Recordo que quan era petita i s'acostava el Nadal,el tió i els Reis Mags, estava tant contenta que no sabia com expressar-ho. Em ve al cap un record, recordo que quan els patges reials venien a recollir les cartes, i recordo com si fos el primer dia que em va tocar el patge negre. El primer que vaig fer va ser, posar-me a plorar perquè em feia por. 

Quan el Nadal s'acostava amb el meu germà i la meva mare, decoràvem tota la casa, posàvem l'arbre de Nadal, el mitjó del Pare Noel, els quadres decorats, m'encantava, desfruitava moltísim. 

Quan era petita demanava moltes coses, i quan vaig anar a veure als Reis per dir-li que aquell any em portava bé i que no deia mentides, em van donar molts caramels, però recordo que em vaig posar a plorar i vaig esgarrapar al Rei Negre, i em vaig quedar estranyada perquè una part de la pintura de la cara li va desaparèixer,vaig deixar de plorar de cop, i vaig començar a riure. Recordo que per les nits quan m'anava a dormir no agafava el son, i em costava, i vaig decidir un dia baixar a baix a esperar-los i a donar-los de menjar jo mateixa, però sempre els meus pares em manaven a dormir i no entenia perquè.  Ara si. Recordo que de petita demanava molt, perquè cada vegada que veia una cosa la volia per mi.

DESITJOS

En primer lloc m’encanta un cantant, en Marilyn Manson, i tinc moltíssimes ganes d’anar als seus concerts, sentir la sensació d’estar davant seu escoltar-lo cantar, veure’l com és de prop. M’encantaria anar-hi.

Hi ha desitjos que no sempre es poden complir, però sempre he desitjat treure’m la carrera de medicina.

Desitjo de tot cor, que desaparegui la desigualtat. Odio els homes masclistes. 

El Govern podria donar cases als pobres, ajudar-los, en comptes d’estar mirant només per ells.

I el meu últim desig, m’agradaria compartir-lo amb tothom. Vull que tothom sigui feliç, que tothom estigui content.

L'INTRÚS

Estàvem al nostre pis, estudiant, el meu amic Raúl i jo. Després d'hores i hores estudiant, va sonar el mòbil d'en Raúl. Va agafar-lo i tot seguit nerviós se'n va anar, sense dir res, ni una paraula. Jo em vaig sorprendre, però vaig seguir capficada en els estudis. Després de hores i hores estudiant, vaig decidir anar-me'n a descansar una estona al sofà. Inconscientment em vaig adormir. Vaig estar-hi dues hores dormint, i quan em vaig despertar ja era hora de sopar. Després com que no tenia res millor a fer vaig seguir amb els estudis. Eren es dotze en punt i estava cansada de veure tanta lletra així que vaig decidir anar-me'n a dormir. Quan vaig posar-me al llit va sonar el mòbil. Era en Raúl. Vaig agafar-lo i li vaig preguntar que per què havia marxat d'aquella forma i em va respondre que havien vingut els seus pares. Vam estar parlant una estona i desprès vam penjar. Em vaig adormir de seguida. Però cap a la una de la matinada vaig començar a fer voltes al llit i tenia una set tremenda. Però de cop amb la llum de la lluna reflectida al mirall vaig veure una silueta d'una persona. En aquell moment tenia por i nervis, no sabia què fer, si agafar el pal de golf que tenia al costat o quedar-me allà i que aquell home o dona m'observés. Vaig pensar i el que millor que se'm va ocórrer va ser encendre el llum i descobrir el lladre, si és que era un lladre. I així va ser, vaig encendre el llum i vaig adonar-me'n que era el penjador el qual hi havia la roba que havia preparat per el dia següent. La por i els nervis van marxar de cop. Vaig aixecar-me i vaig anar a veure aigua, però sobretot vaig canviar el penjador de lloc per no tornar a passar un altre cop el mateix.