Estimats Reis Mags,
Aquest any us voldria explicar com va ser la meva infància i, tot seguit,
demanaré cinc desitjos.
Recordo que quan era petita i s'acostava el Nadal,el tió i els Reis Mags,
estava tant contenta que no sabia com expressar-ho. Em ve al cap un record,
recordo que quan els patges reials venien a recollir les cartes, i recordo com
si fos el primer dia que em va tocar el patge negre. El primer que vaig fer va
ser, posar-me a plorar perquè em feia por.
Quan el Nadal s'acostava amb el meu germà i la meva mare,
decoràvem tota la casa, posàvem l'arbre de Nadal, el mitjó del Pare Noel, els
quadres decorats, m'encantava, desfruitava moltísim.
Quan era petita demanava moltes coses, i quan vaig anar a
veure als Reis per dir-li que aquell any em portava bé i que no deia mentides,
em van donar molts caramels, però recordo que em vaig posar a plorar i vaig
esgarrapar al Rei Negre, i em vaig quedar estranyada perquè una part de la
pintura de la cara li va desaparèixer,vaig deixar de plorar de cop, i vaig començar
a riure. Recordo que per les nits quan m'anava a dormir no agafava el son, i em
costava, i vaig decidir un dia baixar a baix a esperar-los i a donar-los de
menjar jo mateixa, però sempre els meus pares em manaven a dormir i no entenia perquè.
Ara si. Recordo que de petita demanava molt, perquè cada vegada que veia
una cosa la volia per mi.
DESITJOS
En primer lloc m’encanta un cantant, en Marilyn Manson, i tinc moltíssimes ganes d’anar als seus concerts, sentir la sensació d’estar davant seu escoltar-lo cantar, veure’l com és de prop. M’encantaria anar-hi.
Hi ha desitjos que no sempre es poden complir, però sempre he desitjat treure’m la carrera de medicina.
Desitjo de tot cor, que desaparegui la desigualtat. Odio els homes masclistes.
El Govern podria donar cases als pobres, ajudar-los, en comptes d’estar mirant només per ells.
I el meu últim desig, m’agradaria compartir-lo amb tothom. Vull que tothom sigui feliç, que tothom estigui content.
